Som la Júlia Gil, el Jordi Artigas, el Carles Torrents, el Pau Franquet i el Pau Zaragoza. Hem fet aquest treball per explicar el que hem fet en el viatge al Berguedà i que ens ha semblat des del nostre punt de vista. L’excursió l’hem fet els dies 10 i 11 de Juny al Berguedà i el treball l’hem fet els dies 12 13 14 de Juny a l’institut. Fent el Power Point i el bloc. Hem recollit tota la informació prenent apunts en la sortida i visitant diferents pàgines web per completar la informació. Volem aconseguir explicar de forma ordenada i clara que hem fet i que hem après en l’experiència d’anar a Berga i realitzar el treball. Ho hem estructurat segons la informació que ens han donat a cada lloc visitat.
INTRODUCCIÓ Carles Torrents:
| Homes | Dones | Total | |
| De 0 a 4 anys | 801 | 744 | 1.545 |
| De 5 a 9 anys | 949 | 867 | 1.816 |
| De 10 a 14 anys | 951 | 801 | 1.752 |
| De 15 a 19 anys | 823 | 804 | 1.627 |
| De 20 a 24 anys | 926 | 815 | 1.741 |
| De 25 a 29 anys | 944 | 888 | 1.832 |
| De 30 a 34 anys | 1.102 | 1.049 | 2.151 |
| De 35 a 39 anys | 1.466 | 1.291 | 2.757 |
| De 40 a 44 anys | 1.512 | 1.352 | 2.864 |
| De 45 a 49 anys | 1.354 | 1.312 | 2.666 |
| De 50 a 54 anys | 1.545 | 1.392 | 2.937 |
| De 55 a 59 anys | 1.554 | 1.555 | 3.109 |
| De 60 a 64 anys | 1.374 | 1.354 | 2.728 |
| De 65 a 69 anys | 1.206 | 1.176 | 2.382 |
| de 70 a 74 anys | 984 | 1.054 | 2.038 |
| De 75 a 79 anys | 589 | 806 | 1.395 |
| De 80 a 84 anys | 684 | 1.008 | 1.692 |
| De 85 a 89 anys | 471 | 830 | 1.301 |
| De 90 a 94 anys | 222 | 377 | 599 |
| De 95 a 99 anys | 41 | 114 | 155 |
| De 100 anys i més | 4 | 13 | 17 |
| Total | 19.502 | 19.602 | 39.104 |
El clima de l’Alt Berguedà és plujós, fred i amb neu a l’hivern. Amb precipitacions mitjanes anuals. La vegetació és majoritàriament pinedes de pi roig rouredes. Als llocs no toca el sol hi ha fagedes i, més rarament, avetoses. A partir dels 1.700 metres domina epi negre i per damunt dels 2.200 metres els prats alpins.
Prehistòria
Alguns indicis fan pressuposar el poblament del berguedà, al Paleolític Inferior. Són la peça trobada en una de les terrasses del Llobregat, prop de Gironella, que correspon a un poble de caçadors i recol·lectors de la cultura dels còdols treballats.[2] Un jaciment a la font del Ros a Berga, descobert el 1988, va aportar dades del Paleolític Mitjà i del Superior.
A partir del neolític, la presència humana està més documentada amb sepulcres de fossa. En aquests sepulcres, la majoria de les restes humanes pertanyen a individus de la raça mediterrània gràci. A finals del neolític, la cultura anomenada de Veraz, té un gran desenvolupament; al Berguedà n’hi ha testimonis a Can Maurí, a la Roca Roja i a la Canal dels Avellaners.
Geografia
El terreny, coneguda com lAlt Bergueda, ésta format per l’alta conca del Llobregat i les serres del prepirineu. El límitl, en ple pirineu, és una serralada, orientada d’oest a est, amb cims i cadenes per sobre dels 2.000 metres d’alçada,Hi trobem les serres de Cadí i Moixero, el Puig d’Alp i Puigllançada. Al sud de les serres els rius amb el pas del temps han creat diverses valls
L’altre meitat del terreny, coneguda com el Baix Bergueda,. Hi ha municipis que es troben a l’inici del Prepirineu, com Berga, Avià, L’Espunyola, Capolat i La Quar En aquesta meita s’hi concentra la majoria de la població de la comarca.
Les principals activitats econòmiques del Berguedà han estat la indústria i la mineria, que han sofert fortes crisis en els darrers anys. Actualment, l’activitat industrial es localitza preferentment entre Berga i Puig-reig. Gracies al riu Llobregat amb l’obertura del Túnel del Cadí i la millora generalitzada de les carreteres han millorat també la seva activitat econòmica. L’agricultura, la ramaderia i l’aprofitament forestal són activitats complementàries. El turisme és un factor important a l’Alt Berguedà. Moltes cases de pagès s’estan reformant en cases rural i s’han obert restaurants.
L’embassament de La Baells és un punt d’atracció turístic amb els esdeveniments esportius que es fan durant l’estiu.[5]
LA PATUM
La Patum és la festa més coneguda i amb la que molt sovint s’identifica a la ciutat de Berga i a la comarca. Aquesta festa ha estat declarada Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. És la festa dels berguedans per excel·lència. El protagonista és el poble juntament amb el foc, la música i els salts o danses.
Berga ha conservat gelosament, excepcionalment, al llarg dels segles, l’autèntic document històric que és la Patum. El ritual que cada any s’executa a la petita plaça de Sant Pere converteix Berga en un nus estricte i enfollit d’homes, foc, música i dansa; una conjunció perfecta que només els bons patumaires saben viure en plenitud, i que es converteix en el símbol que caracteritza i identifica tota una comunitat.
CONCURS DE GOSSOS D’ATURA DE CASTELLAR DE N’HUG
Al Berguedà, a la població de Castellar de n’Hug es celebra un dels concursos internacionals de gossos d’atura de més significació de tota la geografia catalana. Pastors provinents de França, Andorra, País Basc, Aragó, Illes Balears i Catalunya dirigeixen els seus gossos en aquesta competició que confirma qui és el més hàbil o apte per la tasca de dirigir un ramat.
La competició que es celebra al Prat del Castell està organitzada per la Federació de Concursos de Gossos d’Atura dels Països Catalans i requereix que el pastor vesteixi la indumentària tradicional i pròpia de cada lloc de procedència. El guanyador de la prova participarà en d’altres concursos a Andorra, França, Holanda o Suïssa.
LA FIA FAIA
La Fia-faia és la més característica de les celebracions nadalenques de la Vila de Bagà i del poble de Sant Julià de Cerdanyola; la festa consisteix en la crema d’unes torxes, anomenades “faies”, el capvespre de la vigília de Nadal a partir del toc d’oració. La crema s’acompanya amb cants molt breus: “Fia-faia, nostro senyor ha nascut a la paia”, i d’un fons musical en el que destaquen les campanes de les respectives esglésies. Quan les torxes queden ben curtes, es fa una foguera amb les restes, sobre la qual solen saltar els joves i al seu voltant es forma una rotllana de ball i de joc. A Sant Julià de Cerdanyola és més íntima, ambient molt adequat per les festes nadalenques.
Actualment, abans d’iniciar-se la crema general s’encén una foguera a la muntanya, al lloc on es pon el sol, diferent a Bagà i a Sant Julià de Cerdanyola, i des d’allà el foc és transportat a cada població per un grup de fallaires en una vistosa davallada nocturna que alguns anys pot acompanyar la neu. Els portadors en arribar a cada població reparteixen el foc a la resta de fallaires.
ELS PASTORETS
Més de cent anys d’història els valen. Els Pastorets de l’Atmella de Merola i els de Berga són de les representacions més reconegudes i genuïnes del nostre país. Els de l’Atmella, amb el text de Francesc d’Assis i Picas i creació pròpia; els de Berga, ” el Bressol de Jesús” amb els tradicionals Garrofa i Pallanga de Frederic Soler ” Pitarra “. Al Berguedà, el Nadal no és Nadal autèntic sense anar a veure uns o altres pastorets.
PESSEBRE VIVENT DE LA POBLA DE LILLET
Des del 1996 es celebra per Nadal el tradicional Pessebre vivent de La Pobla de Lillet.
FESTA DEL SEGAR I DEL BATRE D’AVIÀ
A l’era de Santa Maria, cada any, es fa un viatge en el temps…Els carros, les mules, el garbejat i la batuda substitueixen els actuals tractors i eines. La pagesia continua sent un dels elements més importants de la comarca. El segon diumenge de juliol, a Avià, li fan el seu particular homenatge amb aquesta festa del segar i el batre. L’esmorzar típic de pagès, la fira d’artesans, la trobada de puntaires, el ball rodó o el popular pastís del segador acaben d’amanir aquesta festa en honor a la pagesia i les feines al camp.
FESTA DE L’ARRÒS DE BAGÀ
La Festa de l’Arròs és una tradició que a Bagà ja fa més de set-cents anys que se celebra, anomenada també l’ “Àpat dels pobres”, que abans sempre es cuinava el diumenge de carnestoltes.
El matí d’aquest dia, en la històrica plaça Porxada del municipi, els cuiners cuinen els ingredients dins d’una enorme paella de quasi 3 m de diàmetre, en la qual s’hi remena amb rems de fusta, i s’hi prepara un arròs per a més de 2.000 persones.
LA FESTA DELS ELOIS
La Festa dels Elois, els Elois o els Elois de Berga són unes festes majors populars que es realitzen el quart cap de setmana de juliol a Berga. Era principalment la festa dels animals, semblant a la que se celebra arreu per Sant Antoni Abat.
Sant Eloi és el patró del gremi dels traginers i gent de tralla i bast. Entre el 1962 i el 1980 s’havia celebrat per sant Jaume (25 de juliol), i anteriorment i des de temps immemorial tenia lloc l’endemà de sant Joan. Les celebracions són molt semblants a les que es fan per Sant Antoni: una missa cantada, cavalcades amb la benedicció de cavalls, muls i ases, curses d’animals i altres actes populars. Destaquen la multitud de cavalcadures disposades a rebre una benedicció popular que consisteix en el llançament de galledes d’aigua des de balcons i finestres dels carrers per on passen.
FESTIVAL D’ESTIU A LA BAELLS
El nou Festival d’Estiu a la Baells amplia la proposta d’activitats esportives, lúdiques i culturals entorn al pantà al llarg de tot l’estiu, amb l’elaboració d’un calendari d’activitat, per posar en valor els elements singulars del Berguedà, com l’embassament de La Baells i el riu Llobregat, permeten complementar i ampliar l’oferta turística.
El festival d’estiu a la Baells enguany ofereix activitats durant tot l’estiu, des de finals de juny fins a mitjans de setembre. Et convidem a gaudir de totes les activitats que tindran lloc al pantà de la Baells.
LA CORRIDA DE PUIG- REIG
La Corrida de Puig-reig. Festa tradicional que es celebra cada any per Sant Antoni a Puig-reig des de fa més de 125 anys. La festa gira a l’entorn del món dels cavalls, els carros, l’embotit i els productes elaborats del porc.
FESTA DE L’ARRÒS DE SANT SEBASTIÀ
Des de temps immemorials la diada de Sant Sebastià té pels olvanesos un significat molt especial. Diu la tradició que va ser Sant Sebastià qui va lliurar de la pesta al poble d’Olvan i que en agraïment els veïns van fer un vot a perpetuïtat que cada any donarien l’àpat principal als pobres, rodamons i captaires que fossin al poble el dia 20 de gener, festivitat de Sant Sebastià.
Aquesta tradició s’ha mantingut any rere any i es continua celebrant gràcies a la col-laboració de tot el poble. Avui la festa consta d’una arrossada que s’ofereix a tots els assistents així com també butifarra a la brasa i fruita del temps.
A més del dinar, també hi trobareu altres activitats complementàries com la fira, exposicions i ball.
Gastronomia del Berguedà
La cuina berguedana comprèn el menjar i les begudes típiques de la comarca del Berguedà.Segons el cuiner Toni Massanés, «El paisatge, l’aïllament i la pobresa han dotat la cuina berguedana de les seves característiques diferencials».[1] Potser l’especificitat més important de la cuina d’aquesta comarca és la conservació de cultius de muntanya desconeguts a altres zones de Catalunya, com el pèsol negre, el blat de moro escairat o el blat escairat. La importància del bolets i la qualitat dels productes de la carn també caracteritzen el menjar de la zona.
El Berguedà TDS 